TEXT DEL DIRECTOR
Després de deu anys de trajectòria, de ser pioners del teatre verbatim a Catalunya i Espanya, de fer quatre espectacles de teatre polític i de denúncia, entrem amb ganes en nous reptes.
Aquest cop la matèria primera de l’espectacle no són testimonis enregistrats per nosaltres mateixos sinó les memòries d’un personatge d’alt valor històric, però pràcticament oblidat. Abandonem el verbatim (de moment) i treballem a partir d’un text. Una dramatúrgia escrita. En podríem dir drama històric?
En plena era de la distopia, imaginar futurs millors ens és impossible i sempre ens condueix inevitablement a projectar el desastre i el col·lapse. Mos Maiorum aparta per un moment la queixa i la denúncia: necessitem apel·lar a l’esperança, a la possibilitat, a la utopia. Però com ho podem fer si en som incapaços col·lectivament? Paradoxalment, l’única manera que hem trobat és furgar en el passat. I si la utopia no només és possible sinó que va existir? I si està ple de documents i testimonis que ho proven, però, per alguna raó, ens han arribat inconnexes i fragmentats?
La cultura catalana té un cadàver sota l’estora i es diu moviment llibertari del segle XX. Soterrat i amagat, però, sense el qual, ens és impossible d’entendre, ens agradi o no, moltes de les característiques polítiques de la nostra societat. El cooperativisme, l’assemblearisme, el federalisme, fins i tot l’ecologisme o el nudisme.
Revisitem aquella època. Incòmode, contradictòria, plena d’esperança i violència i, tanmateix, plena d’ensenyances per al nostre present, ja que, estranyament, ens ressona com a semblant i, a la vegada, profundament diferent.
Ens hi atrevim?
Ireneu Tranis
SINOPSI
I si la utopia no només és possible sinó que va existir? I si està ple de documents i testimonis que ho proven, però, per alguna raó, ens han arribat inconnexes i fragmentats?
Una proposta escènica basada en la vida de Joan Garcia Oliver, figura clau del moviment llibertari català i de la política ibèrica de principis del s. XX.
Una història col·lectiva que connecta les lluites del passat amb les inquietuds del present.
Una biografia on el personatge no és el protagonista sinó el fil conductor d’una història col·lectiva. Experiència teatral que connecta les lluites del passat amb les inquietuds del present; una litúrgia que ens fa comprendre homes i dones que van afrontar dictadures, misèries, revolucions i guerres amb una força i una potència desmesurades. Presenciem, com autèntics viatgers en el temps, la seva mentalitat, els seus anhels, els seus desitjos i les seves pors, per poder veure’ns-hi reflectits.
Durada: 1 h 40 min
FITXA ARTÍSTICA
Una creació col·lectiva de Mos Maiorum
A partir del llibre Nosaltres, els sense nom de Joan Garcia Oliver, en edició a cura de Xavier Díez.
Dramatúrgia: Joan Yago
Direcció: Ireneu Tranis
Repartiment: Diego Lorca, Alba Valldaura i Pau Vinyals
Escenografia: Clàudia Aguiló i Iris Ros
Il·luminació: Gabriela Bianchi
Vestuari i utilleria: Iris Ros
Música i espai sonor: Sergio Camacho
Assessor històric: Xavier Diez
Direcció tècnica: Jaume Feixas
Producció executiva: Muntsa Roca (Lila Brick)
Distribució: Isis Abellán (Proversus)
Comunicació: Marta Fernández Martí
En especial record a la Marianne Brull
Una producció de Temporada Alta i Festival Escena Poblenou
Amb el suport de Fabra i Coats Fàbrica de creació, Can Grau Cardant Cultura, Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella i Generalitat de Catalunya – Oficina
de suport a la Iniciativa Cultural.